Hi ha aproximadament 86 quadres mèdics identificats com a causes de sordceguesa. Però també hi ha la possibilitat que un accident (domèstic, laboral, de trànsit, etc.) pugui derivar en lesions que aminoren la capacitat visual o auditiva. Finalment, amb l’envelliment i l’allargament de l’expectativa de vida la qualitat de les funcions visual i auditiva es va deteriorant fins produir-se casos es què la pèrdua combinada té un impacte notable en el dia a dia de les persones.

Així, la sordceguesa és una discapacitat sensorial que consisteix en la pèrdua combinada de visió i audició. Es tracta d’una condició específica i no consisteix en la suma de la sordesa i la ceguesa. No és una malaltia, tot i que pot ser causada per diverses malalties i/o síndromes.

Les persones amb sordceguesa presenten unes característiques i necessitats específiques pròpies. Pot afectar a persones de totes les edats i no hi ha dues persones sordcegues iguals. El 95% de la informació amb la que funcionem les persones diàriament la rebem per mitjà dels sentits de la vista i l’oïda. Per això, aspectes bàsics com la interpretació de l’entorn, la capacitat de relacionar-se i les habilitats d’aprenentatge es veuen directament afectades.

El que tenen en comú totes les persones amb aquesta discapacitat són tres aspectes fonamentals de la vida diària:

• la comunicació, en tots dos sentits
• l’accés a la informació, saber què estÀ passant al seu voltant, disposar de informació per prendre les seves decisions
• la orientació i la mobilitat, és a dir tot el relatiu a l’ús del propi cos en relació amb l’entorn

Hi ha la creença que les persones sordcegues són totalment sordes i cegues, però realment aquests casos són la excepció. La majoria té una resta visual o auditiva o bé restes de tots dos sentits. No obstant, aquest restes no sempre són aprofitables, ja que poden arribar a ser molt incòmodes i poden interferir negativament en la percepció de l’entorn. També és important destacar que, depenent de la etiologia (causa mèdica), un nombre elevat presenten alhora discapacitats addicionals: físiques, psíquiques o de limitació intel·lectual.

La sordceguesa, en funció del seu grau i moment d’aparició, pot ser una discapacitat molt limitant i pot comportar un grau important de dependència i de pèrdua de l’autonomia. És a dir, l’impacte en la qualitat de vida d’una persona és molt elevat.

La sordceguesa està contemplada en la Llei 27/2007, de 23 d’octubre, per la que es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de las persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues, amb la següent definició:

“Són aquelles persones amb un deteriorament combinat de la vista i la oïda que dificulta el seu accés a la informació, a la comunicació i a la mobilitat. Aquesta discapacitat afecta greument les habilitats diàries necessàries per a una vida mínimamente autònoma, requereix serveis especialitzats, personal específicament format per a la seva atenció i mètodes especials de comunicació.”

El col·lectiu de persones amb sordceguesa és molt heterogeni, cada cas és diferent.  Sigui com sigui, ens referim a la distribució a grans trets segons el moment d’adquisició de la discapacitat. Tradicionalment s’ha classificat el col•lectiu de persones amb sordceguesa en dos grans grups: congènits i adquirits. Darrerament es parla també d’un tercer tipus, la relacionada amb l’envelliment.

Font: APSOCECAT